quasi tot a punt

Els precursors : el rap a la brasa i l’esplèndid lluç farcit al forn de la Festa Major de les Gunyoles. A més de les tomaques de colló de frare amb anxoves, del foie mi-cuit amb sal, el caneló amb beixamel de trompetes.... faríem rap a la brasa. Esperant el torn, a la Plaça del Mercat de Tarragona, per comprar rap, algú va demanar, talment com si fos a la subhasta, qui volia el lluç o se l’emportaven a una altra parada del mercat. I l’Oriol, davant de l’espectacular peix, va exclamar “jo mateix” sense pensar-s’ho gaire. I jo que quan el peix arribà a Vilabella, arrufo el nas i exclamo, que això no es pot posat a la brasa: “un lluç a qui se li acut, es desfarà tot”. La veritat és que era espectacular i uns minuts després mans a l’obra: a dins, havent-li tret l’espina de dalt a baix, hi va cabre un quilo de gambes de les grosses, pelades i passades un minut per la paella. A més, un bon tou de ceba sofregida i confitada i el suc dels caps de les gambes que també van passar per l

Una prova després del descobriment d'una finíssima sopa o crema de blat de moro al Restaurant Coure de Barcelona. El resultat és que va sortir boníssima i innovadora. Sofregit de ceba, moresc de llauna, del de posar a les amanides, aigua o llet i crema de llet. Després de trinxar en una batedora el moresc, la ceba confitada i llet per aclarir, s'ha de passar pel colador xinès. Hi vaig anar afegint llet i esprement per treure el màxim de suc i de gust del moresc. Un cop colat hi vaig afegir un potet de crema de llet remenat i ho vam servir servit en gotets amb una fulleta de menta.    La crema del Coure tenia una boleta de gelat amb gust d’herbes i menta. Penjarem Foto!!! Coca de recapte, tomaques amanides, salmó fumat i el remenat de patata, verdures i botifarra negra d'arròs del Roman, van completar un sopar improvisat que va resultar de Festa Major!!!, la de Vilabella. I per beure, Camí de la Font