quasi tot a punt

Ja ha passat un any des que estàvem tant atrafegats. Els ajudants, van fer molta feina, la de trinxar tot el tall rostit. Vàrem recuperar la "màquina de trinxar el tall dels canelons", així l'anomenàvem a casa. Ara el Magí diu que és la de fer "cagarrets" per tal com surt la carn. Potser és més feixuc que fer servir una picadora i ja no parlem del que deu fer una termo-mix (això no ho sabem), però el resultat m'agrada més, una miqueta granulat. Després ja es farà més melós barrejat amb un bon sofregit de ceba, llet i farina per espessir (o el que és el mateix, barrejant-hi una part de la beixamel). Dimarts o dimecres repetirem l'operació. El dia abans haurem cuit, al forn les carns, totes alhora amb els ingredients dels rostits, ceba, tomàquet, algun all i herbes. Magre de la vinça o del coll que és més tendre, cansalada virada, vedella i pollastre. De mica en mica hem anat traient el fetge fins a no posar-ni gens. Del pollastre, tal com vam fer, farem s

Recollit dinar perquè hem estat sols, els de sempre, nosaltres quatre i el Padrí. - REFLEXIONS. De fa uns quants anys he recuperat el "dinar de Nadal". El dinar a casa de l'Anton i la Montserrat ho és. Tot i que, no puc dir ben bé que l'he recuperat, perquè a casa meva no recordo una àpat típic del dia de Nadal d'aquests d'Escudella i Carn d'Olla. Menjàvem a la masia uns entremesos i peix o canelons i vedella un o altre dels dies de Nadal. Per a mi el millor plat de les festes eren els canelons deu ser per això que sempre he dit que el meu plat preferit són els canelons. Ara tinc dubtes... Avui tampoc he seguit la tradició de "fer canelons a base de refregir la carn d'olla sobrant del dia abans" com acaba de dir en Xavier Salvà, el locutor del programa Fora de Catàleg de Catalunya Ràdio, en la programació especial del vespre de Sant Esteve. Després de portar la carta al Patge Reial que ha vingut al Casal de Vilabella hem picat unes qua

No tant aviat, ja està quasi tota menjada i encara està per escriure la recepta. Ja estem a punt de tornar-ne a fer però caldrà trobar els apunts, per recordar com va ser que va sortir tant bona. 25 de desembre de 2011 - he tornat a fer la confitura. Les proporcions de la recepta, com en la majoria de casos, són de tant de fruita com de sucre. La vigília de Nadal m'ha semblat un bon dia per tallar "en juliana" dos quilos de llimones i les he deixat 24 hores en remull. L'endemà, un cop escorregudes, les he posat a bullir en una olla amb aigua més de mitja hora i en acabar i tornades a escórrer hi he afegit el sucre. Com que m'ha semblat que han minvat hi he posat menys sucre (a ull diria que un quilo i tres quarts). No tinc gaire clars els temps de cocció, crec que ho he tingut al foc i anant remenant uns 3/4 d'hora, entre posar un tall rodó al forn i fer postals de Nadal amb el Romà i el Magí. Hi ha hagut temps de tot sobretot, perquè ni la nit ni el dia de N

Estic a punt d'oblidar la recepta del pastís de formatge. És una versió meva del típic pastís de la terrina de formatge d'untar. Enlloc d'aquesta hi vaig posar un bon tros de mató (ben bé 400 gr.) i una tall de formatge de cabra, d'aquest rodó que sembla un braç de gitano. De pastissos de formatge n'he trobat molts, amb llet condensada, amb iogurts, amb crema de llet etc.. Esment especial al "Pastís rústic de formatge de cabra" del blog de la cuina de casa . La versió de casa nostra, però, té un pot de llet evaporada, 4 ous (els rovells per una banda i per l'altra les clares a punt de neu), un gotet de sucre i un parell de cullerades de farina. Començar barrejant els rovells amb el sucre, tant barrejat com sigui possible. Afegir la resta d'ingredients i al final cles clares batudes a punt de neu. Es va coure amb el forn a 180º entre 30 i 40 minuts. Aquest cop els ajudants han estat poc actius però el Romà ha dibuixat la recepta.

Si han sortit bones serà millor prendre’n nota o se m’oblidaran. L’expectativa, la meva, no era tant bona. El lluç era fresc, almenys abans de passar pel congelador de casa, n’hi havia per un sopar per tots quatre. Enfarinat i passat per la paella. Quan ha estat cuit, li he tret les espines i l’he esmicolat. Hi he barrejat tres “bastonets de cranc” que quedaven per la nevera, dos ous sencers, una patata cuita i xafada i un bon raig de llet. Ho he passat per la paella amb una mica de farina perquè s’anés espessint. De farina i de llet, hi he anat afegint la que m’ha semblat perquè anés agafant el volum i la consistència d’una beixamel. Passades gairebé 24 hores de nevera, amb el petit ajudant de casa hem fet boles enfarinades que hem fregit. Un cop llestes totes, les hem posat a fer xup-xup juntament amb una salsa de tomàquet i ceba molt confitades que teníem a punt per quan tornéssim a fer mandonguilles. El que no ens pensàvem quan la vam reservar és que serien de peix i prou bones.