Panellets (homenatge a la Padrina)



ELS PANELLETS DE LA “PADRINA” Aquest diumenge passat, 31 d’octubre (2009), hem fet panellets. Bastant improvisats, donat que no teníem cap recepta concreta. No vam tenir temps de buscar-la a la web ni de fer-la explicar a algú altre. Només sabíem alguna mesura, aquella de tant de sucre per tant d’ametlla (quilo per quilo) i molts records d’haver-los vist fer a casa a la mare i la tieta, la seva germana. També ha estat molt important l’ajuda del Romà i el Magí que el dia anterior n’havien fet amb els avis.

Ens han sortit de meravella i és per això que en vull prendre nota en aquest blog per què no ens en oblidem així com també per fer-ne un petit homenatge.

Nosaltres però, com que aquest any no hem collit les ametlles, ens hem saltat un pas, tant important com feixuc, que ens hauria pogut fer desdir de tant divertida i productiva empresa, el de preparar l’ametlla. No hem, ni esclofollat, ni trencat, ni escaldat i pelat, ni assecat, ni trinxat les ametlles.


Hem fet servir:½ QUILO D’AMETLLES TRINXADES, ½ QUILO DE SUCRE, 1 PATATA MITJANETA, 2 OUS, 100 o 150? GRAMS DE COCO

Primer de tot i recomanat per l’avi vam barrejar amb la batedora, la patata bullida amb tot el sucre, en un pot va dir el Romà. Després, a aquesta barreja li vam afegir tota l’ametlla i un ou sencer sense batre, en un recipient de ceràmica ben gran. El Magí es va encarregar de fer la barreja: mans netes, mànigues ben arremangades i tot ben amassat només amb les mans. Ell solet va fer la pasta. L’altre ou va tenir dues funcions: el rovell per pintar panellets i la clara ben batuda, a punt de neu va anar a parar als panellets de coco. Abans de començar a fer les diverses versions de panellets, vam separar una part de la pasta (un grapat gros)per fer els panellets de coco i amb la resta la vam dividir en quatre parts per fer els de pinyons, els de cafè, els de llimona i els de codonyat.


- Coco: barrejar el coco amb la pasta, més coco que pasta. Aquests els va amassar el Romà, després va fer boletes i els hi va donar diverses formes de bolet.

- Pinyons: a l’estil de la padrina el Romà va barrejar els pinyons (bastants) amb la pasta, com ella deia barrejats no cauen. I seguint les tendències pastisseres els hi vam enganxar uns quants pinyons amb ou per fora.

- Codonyat: cobrir el codonyat, tallat en forma de barreta, embolicat com si fos un braç de gitano i tallar-lo esbiaixat. Aquests els vaig fer jo.

- Llimona: barrejar pell de llimona amb la pasta, tenint cura de no posar-hi la part blanca de la pell que amarganteja. Va fer la barreja el Magí i els panellets rodonets i ensucrats.

- Cafè: hi varem barrejar dues culleradetes de cafè soluble, desfet en una mica d’aigua. També els va completar el Magí.

Una mica de forn que ja estava calent (150-175º) i llestos. Si et passes es cremen del cul.


  • ELS TRUCS-
    Les safates pel forn, excepte la de silicona, les vam pintar amb oli i després les vam enfarinar. Així no s’enganxen.


  • Només treure del forn són tous i semblen crus, però quan comencen a enrossir ja es poden treure. Deixar-los refredar abans de treure de la safata i ja tenen la consistència normal.


  • Posar-hi ganes, dedicar-hi temps i passar-ho molt bé

Comentaris

Judith ha dit…
segur que la padrina estaria contenta! Gràcies per participar al Memòries Mercè. Petonets

Entrades populars d'aquest blog

Els bunyols de vent

Crema de moresc

La nostra carbassa i els bunyols (II)