30 de novembre 2010

Panellets (homenatge a la Padrina)



ELS PANELLETS DE LA “PADRINA” Aquest diumenge passat, 31 d’octubre (2009), hem fet panellets. Bastant improvisats, donat que no teníem cap recepta concreta. No vam tenir temps de buscar-la a la web ni de fer-la explicar a algú altre. Només sabíem alguna mesura, aquella de tant de sucre per tant d’ametlla (quilo per quilo) i molts records d’haver-los vist fer a casa a la mare i la tieta, la seva germana. També ha estat molt important l’ajuda del Romà i el Magí que el dia anterior n’havien fet amb els avis.

Ens han sortit de meravella i és per això que en vull prendre nota en aquest blog per què no ens en oblidem així com també per fer-ne un petit homenatge.

Nosaltres però, com que aquest any no hem collit les ametlles, ens hem saltat un pas, tant important com feixuc, que ens hauria pogut fer desdir divertida i productiva empresa, el de preparar l’ametlla. No hem, ni esclofollat, ni trencat, ni escaldat i pelat, ni assecat, ni trinxat les ametlles.


Hem fet servir:½ QUILO D’AMETLLES TRINXADES, ½ QUILO DE SUCRE, 1 PATATA MITJANETA, 2 OUS, 100 o 150? GRAMS DE COCO

Primer de tot i recomanat per l’avi vam barrejar amb la batedora, la patata bullida amb tot el sucre, en un pot va dir el Romà. Després, a aquesta barreja li vam afegir tota l’ametlla i un ou sencer sense batre, en un recipient de ceràmica ben gran. El Magí es va encarregar de fer la barreja: mans netes, mànigues ben arremangades i tot ben amassat només amb les mans. Ell solet va fer la pasta. L’altre ou va tenir dues funcions: el rovell per pintar panellets i la clara ben batuda, a punt de neu va anar a parar als panellets de coco. Abans de començar a fer les diverses versions de panellets, vam separar una part de la pasta (un grapat gros)per fer els panellets de coco i amb la resta la vam dividir en quatre parts per fer els de pinyons, els de cafè, els de llimona i els de codonyat.


- Coco: barrejar el coco amb la pasta, més coco que pasta. Aquests els va amassar el Romà, després va fer boletes i els hi va donar diverses formes de bolet.

- Pinyons: a l’estil de la padrina el Romà va barrejar els pinyons (bastants) amb la pasta, com ella deia barrejats no cauen. I seguint les tendències pastisseres els hi vam enganxar uns quants pinyons amb ou per fora.

- Codonyat: cobrir el codonyat, tallat en forma de barreta, embolicat com si fos un braç de gitano i tallar-lo esbiaixat. Aquests els vaig fer jo.

- Llimona: barrejar pell de llimona amb la pasta, tenint cura de no posar-hi la part blanca de la pell que amarganteja. Va fer la barreja el Magí i els panellets rodonets i ensucrats.

- Cafè: hi varem barrejar dues culleradetes de cafè soluble, desfet en una mica d’aigua. També els va completar el Magí.

Una mica de forn que ja estava calent (150-175º) i llestos. Si et passes es cremen del cul.


  • ELS TRUCS-
    Les safates pel forn, excepte la de silicona, les vam pintar amb oli i després les vam enfarinar. Així no s’enganxen.


  • Només treure del forn són tous i semblen crus, però quan comencen a enrossir ja es poden treure. Deixar-los refredar abans de treure de la safata i ja tenen la consistència normal.


  • Posar-hi ganes, dedicar-hi temps i passar-ho molt bé

1 comentari:

Judith ha dit...

segur que la padrina estaria contenta! Gràcies per participar al Memòries Mercè. Petonets