28 de febrer 2013

Vi i homenatge a Benet XVI


“a la taula de l’Abat hi haurà sempre els hostes i els pelegrins. Però quan no n’hi hagi, estarà a la seva facultat de cridar els germans que vulgui. Amb tot caldrà deixar sempre un ancià o dos entre els germans, per conservar l’ordre"
Capítol LVI.  Regla de Sant Benet

 A la Taula de vi de Sant Benet, avui el dia que Benet XVI deix el Papat, no hem ofert vins de missa als nostres hostes però si que hem tingut el plaer d’oferir unes soleres velles del proveïdor del Vaticà de les nostres terres.  

 
 
 
 
 
 


09 d’agost 2012

Quasi un metre de LLUÇ farcit a la brasa


Els precursors : el rap a la brasa i l’esplèndid lluç farcit al forn de la Festa Major de les Gunyoles. A més de les tomaques de colló de frare amb anxoves, del foie mi-cuit amb sal, el caneló amb beixamel de trompetes.... faríem rap a la brasa.


Esperant el torn, a la Plaça del Mercat de Tarragona, per comprar rap, algú va demanar, talment com si fos a la subhasta, qui volia el lluç o se l’emportaven a una altra parada del mercat. I l’Oriol, davant de l’espectacular peix, va exclamar “jo mateix” sense pensar-s’ho gaire. I jo que quan el peix arribà a Vilabella, arrufo el nas i exclamo, que això no es pot posat a la brasa: “un lluç a qui se li acut, es desfarà tot”.

La veritat és que era espectacular i uns minuts després mans a l’obra: a dins, havent-li tret l’espina de dalt a baix, hi va cabre un quilo de gambes de les grosses, pelades i passades un minut per la paella. A més, un bon tou de ceba sofregida i confitada i el suc dels caps de les gambes que també van passar per la paella. Per lligar-lo van caldre quatre mans i ja està, preparat per la brasa. La il•lusió de fer-lo i delicadesa al tombar-lo que hi va posar l’Oriol el van fer el plat fort del vespre...
Això, a falta de la Salseta del Poble Sec, aquest va ser el plat fort i l'element innovador del sopar de Festa Major d'aquest any, Vilabella 2012.

Crema de moresc


Una prova després del descobriment d'una finíssima sopa o crema de blat de moro al Restaurant Coure de Barcelona. El resultat és que va sortir boníssima i innovadora. Sofregit de ceba, moresc de llauna, del de posar a les amanides, aigua o llet i crema de llet. Després de trinxar en una batedora el moresc, la ceba confitada i llet per aclarir, s'ha de passar pel colador xinès. Hi vaig anar afegint llet i esprement per treure el màxim de suc i de gust del moresc. Un cop colat hi vaig afegir un potet de crema de llet remenat i ho vam servir servit en gotets amb una fulleta de menta.   La crema del Coure tenia una boleta de gelat amb gust d’herbes i menta.
Penjarem Foto!!!

Coca de recapte, tomaques amanides, salmó fumat i el remenat de patata, verdures i botifarra negra d'arròs del Roman, van completar un sopar improvisat que va resultar de Festa Major!!!, la de Vilabella. I per beure, Camí de la Font
Packaging Camí de la Font

12 d’abril 2012

Les mones de casa

Una de casolana la dels avis, la primera. Però com que no l'hem fet nosaltres, no hi ha recepta. La del mig, fantàstica, aquesta és una escultura   provinent de les mones de Pàscua 2012 de l'Orangette de Reus.  La tercera mona, del Forn de Vilabella.


                      L'escultor, Oriol Balaguer. I la xocolata el mitjà de les creacions.




29 de març 2012

Merenga. Plat d'aprofitament

Després de la crema queden les clares i hem provat de fer merengues. La recepta una mica a ull, perquè les clares, en teníem dotze, estaven totes barrejades en un pot. I el sucre glaç el que quedava, potser uns 250gr. Ara un cop fetes i menjades i reüllat algun blog sembla que serien força adients les següents proporcions: 5 clares, 250 gr de sucre (ha anat molt bé el sucre llustre com recomana el Jaume Fàbrega), mitja cullereta de sal i una mica de suc de llimona. Aquests dos últims ingredients no els hi varem posar.


Tot plegat ben batut a punt de neu fort, i tant fort com devia batre l’Oriol, jo no me n’he sortit mai tant bé. I al forn baix gairebé una hora.


La merenga de l'Oriol
 

26 de març 2012

Crema de sant Josep i amb safata ovalada

Fa uns quants dies, a la nostra taula, un convidat va fer aquesta exclamació. Reclamava aquest recipient que semblava com si només restés en el seu record i que havia estat substituït per tota mena de recipients de formes diverses.
Davant tal elogi no me’n vaig saber estar de llegir el text que ara transcric:
UNA PLATA DE CREMA CREMADA CATALANA
(postre de llet)

“El postre de més popularitat a Catalunya és la crema. No existeix poble ni poblet en què en celebrar-se alguna festa no figuri a la taula una gran plata de crema, feta a casa o encarregada a alguna pastisseria, predilecta del públic, famosa per la seva bona crema, especialment per Sant Josep.
Un gran nombre de famílies se la fan a casa, encarregant-se’n la cuinera o bé la senyora, puig l’essencial és que no manqui la crema, la qual esperen amb delit tots els nens , constituint també un present ben agradós per a les persones majors. Mancant aquest postre, del qual ara explicarem la recepta, semblaria un dinar coix o poc català.”
 Ignasi Domènech. La Teca.


22 de març 2012

Viva la pa-pa-pappa

Rita Pavone
"Viva la pappa col pomodoro"
(1964)


Viva la pa-pa-pappa
Col po-po-po-po-po-po-pomodoro
Ah viva la pa-pa-pappa
Che è un capo-po-po-po-polavoro
Viva la pa-pappa pa-ppa
Col po-po-pomodor

La storia del passato
ormai ce l´ha insegnato
Che un popolo affamato
fa la rivoluzion
Ragion per cui affamati
abbiamo combatutto
Perciò "buon appetito"
facciamo colazion

Viva la pa-pa-pappa
Col po-po-po-po-po-po-pomodoro
Ah viva la pa-pa-pappa
Che è un capo-po-po-po-polavoro
Viva la pa-pappa pa-ppa
Col po-po-pomodor

La pancia che borbotta
è causa del complottto
è causa della lotta:
"abbasso il Direttor !"
La zuppa ormai l´è cotta
e noi cantiamo tutti
Vogliamo detto fatto
la pappa al pomodor !

Viva la pa-pa-pappa
Col po-po-po-po-po-po-pomodoro
Ah viva la pa-pa-pappa
Che è un capo-po-po-po-polavoro
Viva la pa-pappa pa-ppa
Col po-po-pomodor
Viva la pa-pappa pa-ppa
Col po-po-pomodor !